Rasquera - Terres de l'Ebre

Data seleccionada
No disponible
Rasquera - Terres de l'Ebre

Rasquera és un poble de la Ribera d'Ebre, situat al sud de la comarca, al peu de la serra de Cardó. Dista del mar uns 30 km i encara que la major part del terme és de secà, el riu Ebre es troba a només 4 km.
El castell de Rasquera fou conquerit en temps de Ramon Berenguer IV. El seu terme apareix inclòs en la donació del castell de Miravet que el comte-rei féu el 1153 als templers. Per aquesta donació, el lloc i el castell de Rasquera s'integraven en les possessions dels templers, centrades a Miravet. Formà part, doncs, de la comanda templera de Miravet, que a l'extinció d'aquest orde passà als hospitalers (1317).Aquesta donació inicial fou confirmada el 1171 pel rei Alfons I, el qual donà de iure hereditario a l'orde del Temple la vila de Rasquera. Font i Rius parla d'una carta de poblament que els templers atorgaren a Rasquera, en data posterior al 1171 i diu també que en tenim referències molt imprecises, contingudes en un instrument posterior, del 1308. Sembla, doncs, que la repoblació de l'indret conquerit es devia dur a terme després d'aquella data citada, vers la fi del segle XII. El lloc pertangué a la vegueria de Tortosa fins el 1716 i des d'aleshores fins al 1833 al corregiment d'aquesta ciutat.
Les manifestacions m√©s antigues de la pres√®ncia humana a Rasquera corresponen a una estaci√≥ amb pintures rupestresprehist√≤riques dels √ļltims ca√ßadors-recol‚ÄĘlectors epipaleol√≠tics (10.000 a 6.500 anys abans del present), l'anomenat Art llevant√≠; una expressi√≥ pict√≤rica figurativa absolutament excepcional que t√© com a gran aportaci√≥, entre d¬īaltres, el disseny de la figura humana, tant masculina com femenina. La balma pintada de Rasquera fou descoberta per Katja i Manfred Bader dintre de la Campanya de Prospeccions per a la Recerca d¬īArt Prehist√≤ric dirigida per Anna Alonso i Alexandre Grimal, al 1999. Si b√© la visita a l'√ļnica imatge conservada, una espl√®ndida cabreta femella ‚Äďesp√®cie amb un valor tot√®mic molt especial per aquells grups humans‚Äď, no √©s recomanable, donada la seva dificultat, el grup cultural de la poblaci√≥ va assumir el comprom√≠s de donar-la a con√®ixer mitjan√ßant una obra que explica ampliament aquest jaciment i la seva relaci√≥ amb les altres estacions de l'Art Llevant√≠ peninsular que conserven iconografia similar
En els segles XVI i XVII Rasquera pren forma urbanísticament: el centre, amb carrers estrets i amb pendent, i els successius eixamplaments amb carrers cada cop més amples. Les cases es caracteritzaven pel color daurat-rogenc i les anomenades golfes, típics finestrals a la planta més alta de les cases, que es feien servir per assecar-hi figues.
Al segle XIX, amb la desamortització de béns eclesiàstics del 1835 i la fi de la dependència de la batllia de Miravet i l'Orde de Malta, Rasquera es constitueix com a municipi, i quedà organitzada cap a la situació actual, pertanyent a la comarca de la Ribera d'Ebre, partit judicial de Gandesa i província de Tarragona.
Al segle XX, cal destacar l'episodi de la Guerra Civil. A la batalla de l'Ebre, a Rasquera hi havia un observatori a la serra de Cardó, al coll de Pins, també anomenat observatori del general Enrique Líster. El balneari de Cardó, a 9 km de Rasquera, es va fer servir com a hospital per l'exèrcit republicà.

Text extret de les pagines web http://www.rasquera.altanet.org/content/història-de-rasquera i http://ca.wikipedia.org/wiki/Rasquera


Rasquera - Terres de l'Ebre

Comparteix en

Facebook Twitter del.icio.us Google MySpace

Segueix-nos

Facebook