Miravet

Data seleccionada
Dimecres, 08 Juliol de 2020
Miravet

La situaci├│ privilegiada d'aquest indret, fa pensar que podria haver estat un assentament ib├Ęric. La profusi├│ d'aquest tipus d'assentament, al llarg del riu, i la situaci├│ estrat├Ęgica de Miravet, tant des del punt de vista defensiu com econ├▓mic, avalen aquest sup├▓sit, si b├ę de moment no s'han dut a terme actuacions contundents a les restes arqueol├▓giques, s├ş que s'ha Tamb├ę ├ęs possible rom├á, segons els indicis que es poden observar en certes parts dels seus fonaments o restes d'opus espicatum a les muralles. Per├▓ el fet que sabem ├ęs que, durant el domini ├árab, s'integr├á a l'estructura defensiva que s'establ├ş al llarg de l'Ebre, i que va constituir juntament amb Siurana, un dels darrers reductes del poder isl├ámic en terres del Principat. De ben segur que ├ęs en aquest per├şode quan apareix un conjunt d'estructura urbana concentrat a la fortalesa amb el nom de "Mur├ábit", d'on ├ęs originari l'actual nom de Miravet.

L'any 1153 fou conquerit per Ramon Berenguer IV, cinc anys despr├ęs de Tortosa, i aquest mateix any, segons un document datat el 24 d'agost, el comte fa donaci├│ del Castell de Miravet, amb tots els seus termes i pertinences, a l'Orde del Temple, concretament al mestre de Proven├ža i Hisp├ánia Pere de Rovira. Aquesta donaci├│, juntament amb la d'altres fortaleses secund├áries, convertiren els templers en gaireb├ę els ├║nics senyors de tota la zona compresa entre l'Ebre i l'Algars.

La repoblaci├│ del lloc s'efectu├á uns anys m├ęs tard, sense excloure la poblaci├│ sarra├»na, convivint en la vila les comunitats morisca, jueva i cristiana fins a l'expulsi├│, el segle XVII. En el fogatge de 1497, despr├ęs de l'expulsi├│ dels jueus, hi havia un 97% de poblaci├│ morisca a Miravet.

Els templers van reconvertir una part del recinte fortificat en castell-monestir, seguint l'estil rom├ánic-cistercenc, que es convert├ş unes d├Ęcades m├ęs tard en la seu de l'Orde a la Corona d'Arag├│, amb l'arxiu i el tresor provincial. Des de Miravet es van planejar les conquestes de Mallorca i Val├Ęncia i varen sortir els millors ex├Ęrcits del regne, tal i com registren els documents de l'├Ępoca. El 13 de desembre de 1307, Jaume II ordena la detenci├│ dels templers al seu regne, segons el desig del papa Climent V i Felip IV, rei de Fran├ža. Durant dotze mesos, els templers refugiats al Castell de Miravet varen patir el setge m├ęs llarg que va con├Ęixer l'Orde, convertint-se en lÔÇÖ├║ltim reducte a la Corona, capitanejat per Fra Ramon de Saguardia i Fra Berenguer de Sant Just. El 12 de desembre de 1308 es produeix la rendici├│ pac├şfica, finalitzant aix├ş tot un any de resist├Ęncia. El 1312, l'Orde de la Mil├şcia del Temple de Salom├│, "els Pobres Cavallers de Crist", sÔÇÖextingeix, tancant aix├ş un cap├ştol m├ęs de la hist├▓ria d'Occident.

L'any 1317, amb la caiguda del Temple, el castell i nombroses possessions m├ęs, passen a mans de l'Orde de l'Hospital depenent de la Castellania d'Amposta. Els hospitalers ordenaren la compilaci├│ del Llibre de Costums de Miravet (1319), en versi├│ llatina i catalana, que atorgava una certa autonomia als pobles de la castellania. Miravet continu├á donant nom a la batllia, pr├ácticament fins a l'extinci├│ de l'Orde el 1835, per├▓ la pujada d'impostos i les plagues i pestes que es produ├»ren en les d├Ęcades subseg├╝ents provoc├á una notable baixa demogr├áfica i decad├Ęncia econ├▓mica que el va fer perdre el protagonisme que va viure durant el domini templer, fins que es produeix l'expulsi├│ dels moriscs el 1610.

Malgrat aix├▓, el castell de Miravet, continu├á tenint import├áncia, sobretot durant les successives guerres que tingueren lloc al Principat, i en especial la de l'any 1640, que comport├á un augment de poblaci├│ considerable, en bona part de la mateixa poblaci├│ fugida anys enrere cap a Val├Ęncia i l'Arag├│. La recuperaci├│ de la ind├║stria artesana, sobretot els oficis canterers, i la venda dels seus productes riu amunt per tot l'Arag├│, seguint la tradici├│ dels segles anteriors, don├á un nou caire a la poblaci├│ que no es veu afectada fins a la guerra de Successi├│ de Felip V, el 1714, i la desmantellaci├│ i ordre d'enderrocament de Carles III, l'any 1750, per├▓ encara serv├ş durant les guerres carlines al segle XIX. Despr├ęs de la desamortitzaci├│ de Mendizabal, els carlins el reconstru├»ren en part i l'ocuparen fins el 1875, quan el general Mart├şnez Campos el bombardej├á i el conquer├ş.

La vila i el castell tornaren a patir les conseq├╝├Ęncies b├ĘlÔÇóliques de la Guerra Civil espanyola de 1936, sobretot l'any 38 durant el temps que es va decidir la Batalla de l'Ebre.

Text extret de la pagina web http://www.miravet.cat


Miravet
Booking.com

Comparteix en

Facebook Twitter del.icio.us Google MySpace

Segueix-nos

Facebook