M├│ra d'Ebre

Data seleccionada
Dilluns, 06 Juliol de 2020
M├│ra d'Ebre

M├│ra dÔÇÖEbre es troba situada a la riba dreta de lÔÇÖEbre, entre el pas de lÔÇÖAse i el de Barrufemes, al centre de lÔÇÖanomenada cubeta de M├│ra. La vila ├ęs la capital de la comarca de la Ribera dÔÇÖEbre i sÔÇÖest├ęn al llarg de 48 km2, on viuen m├ęs de 6.000 persones. SÔÇÖarriba a M├│ra dÔÇÖEbre a trav├ęs de la N-420 , la C-12 i la T-324.
El poblament m├ęs antic del municipi, documentat fins ara, es remunta 6.000 anys enrere i es situa en el temps del neol├ştic, concretament en la cultura dels sepulcres de fossa, documentada pel doctor Bosch Gimpera, en una inhumaci├│ localitzada durant les obres de construcci├│ del pont de les arcades. La pres├Ęncia de la cultura ib├Ęrica sÔÇÖha localitzat a la poblaci├│ en les restes trobades al voltant del calvari. La romanitzaci├│ encara conserva vestigis a la vila romana dels Emportells, situada a prop del riu, al cam├ş de les S├ęnies, on limiten els termes municipals de M├│ra dÔÇÖEbre i Benissanet. Els ├árabs deixaren una forta empremta en la vida local: explotacions agr├áries (Sovarrec), ind├║stria bladera (molins de nau), artesania de la terrissa... sense oblidar el castell, que formava part de la l├şnia defensiva de lÔÇÖEbre. La reconquesta dÔÇÖaquest tingu├ę lloc el 1153 de la m├á del compte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Durant lÔÇÖedat mitjana, la vila va formar part de lÔÇÖanomenada Baronia dÔÇÖEnten├ža, qui protagonitz├á una significativa lluita contra els templers de Miravet i Asc├│, els quals dominaven la riba dreta del riu. Aquesta lluita caus├á greus danys a la comarca, com tamb├ę ho varen fer les guerres posteriors: la dels Segadors, la de Successi├│, la del Franc├Ęs, les carlistes i la Guerra Civil espanyola. Altres esdeveniments crucials que afectaren lÔÇÖesdevenidor de M├│ra i la seva comarca foren lÔÇÖexpulsi├│ dels moriscos, lÔÇÖany 1610, i la segregaci├│ dels Masos de M├│ra, lÔÇÖany 1830.
Actualment, M├│ra dÔÇÖEbre ├ęs una ciutat pr├▓spera i en creixement constant. Centre de serveis, on trobem el pol├şgon industrial de la Verdeguera i el pol├şgon Camins Nous. LÔÇÖeconomia local es basa principalment en el comer├ž i els serveis, tamb├ę es recolza en la ind├║stria auxiliar i la pelletera i, en menor mesura, en lÔÇÖagricultura. La vila t├ę una gran tradici├│ associativa amb nombroses entitats de caire cultural i esportiu, compta entre altres, amb el Club N├áutic, el Club de Tennis, un pavell├│ esportiu, el Camp Municipal dÔÇÖEsports, les piscines municipals, els parcs Infantils, el camp de tir, el Circuit de M├│ra, la Biblioteca Comarcal, el Teatre Municipal, lÔÇÖEscola Municipal de M├║sica i Dansa, el paratge de Sant Jeroni, lloc dÔÇÖacampada i de lleure, on es troben les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona i el monument a la sardana de Joan Seg├║, tot sota lÔÇÖombra dels xiprers centenaris, al peu de la Picossa. Altres llocs dÔÇÖinter├Ęs s├│n: lÔÇÖespai natural de lÔÇÖAubadera, la pla├ža de toros excavada a la roca, el castell medieval que corona la vila, el passeig del Pont, el calvari, el poliesportiu municipal, la pla├ža de Dalt, situada al centre de M├│ra dÔÇÖEbre, amb lÔÇÖest├átua dedicada a lÔÇÖescultor fill de la vila, Julio Antonio, obra realitzada pel tamb├ę escultor morenc, Santiago Costa; la casa Montagut, setcentista, i el convent de les M├şnimes, amb lÔÇÖesgl├ęsia del Sagrat Cor , entre altres edificis dÔÇÖinter├Ęs.
La Festa Major es celebra lÔÇÖ├║ltim cap de setmana dÔÇÖagost, per├▓ al llarg de lÔÇÖany es realitzen nombroses activitats i cert├ámens propis dÔÇÖuna gran capital: la M├│ra Morisca , fira medieval que es celebra la segona quinzena de juliol; la Fira del Llibre i Ebrenc i la Fira dÔÇÖEspectacles Literaris, al mes de juny; la Mostra de Teatre Amateur, Cazafir, fira dedicada al m├│n de la ca├ža que es celebra a primers de setembre; la Fira de Nadal i la del Bon Preu, dedicades al comer├ž, entre dÔÇÖaltres. LÔÇÖequipament m├ęs destacat i que genera m├ęs activitat al municipi i flux de gent ├ęs lÔÇÖHospital de M├│ra dÔÇÖEbre, dÔÇÖ├ámbit intercomarcal. Altres serveis importants s├│n el Consell Comarcal, els centres dÔÇÖensenyament, el parc de bombers, la resid├Ęncia de la gent gran, lÔÇÖoficina comarcal del DARP, els Serveis Territorials de Carreteres, lÔÇÖOficina de Benestar i Fam├şlia, lÔÇÖOTG, etc.
Actualment, M├│ra dÔÇÖEbre, a causa de la seva excelÔÇólent situaci├│ geogr├áfica, viu un impuls demogr├áfic, amb lÔÇÖexpansi├│ del nucli urb├á de la vila. Dos dels nous equipaments que sÔÇÖhan constru├»t s├│n lÔÇÖArxiu Comarcal de la Ribera dÔÇÖEbre i la piscina coberta. Les mancances m├ęs importants i que m├ęs afecten el present i el futur de la capital de la Ribera dÔÇÖEbre s├│n la manca de s├▓l industrial, lÔÇÖabs├Ęncia de serveis i actius tur├şstics, la degradaci├│ del nucli hist├▓ric de la vila i les defici├Ęncies dels serveis municipals, (enllumenat, clavegueres, asfalt i voreres...). Davant dÔÇÖaquestes necessitats, lÔÇÖactual consistori est├á fent un gran esfor├ž per palÔÇóliar aquestes mancances i per impulsar econ├▓micament la ciutat.

Text extret de la pagina web http://www.moradebre.cat


M├│ra d'Ebre
Booking.com

Comparteix en

Facebook Twitter del.icio.us Google MySpace

Segueix-nos

Facebook