M├│ra la Nova

Data seleccionada
Dimecres, 08 Juliol de 2020
M├│ra la Nova

A la vila de M├│ra la Nova hi ha censades, en l'actualitat hi ha 3.326 persones,tot i que la poblaci├│ real ├ęs sensiblement superior. Situada en el centre neur├álgic de la comarca de la Ribera d'Ebre, el terme municipal ├ęs un dels m├ęs redu├»ts entre els seus ve├»ns, vora 16 km┬▓.


Pel fet natural de trobar-se a la vora del riu Ebre, al marge esquerre, i tamb├ę en el cor de la comarca, M├│ra la Nova pot oferir un espl├Ęndid enlla├ž comunicatiu que est├ęn vies cap a totes les direccions possibles: l'Eix de l'Ebre, cap a Flix i Lleida pel nord, i cap a Hospitalet de l'Infant (connexi├│ amb l'autopista A7) i
Tortosa, pel sud; la carretera N-420 cap a M├│ra d'Ebre, Gandesa i l'Arag├│ per una banda, i cap a Falset, Reus i Tarragona, per l'altra;i finalment la l├şnia de ferrocarril Madrid-Barcelona, via Saragossa. M├│ra la Nova ├ęs l'estaci├│ de tren m├ęs important entre Reus i Casp, i la utilitzen viatgers de les comarques de la Ribera sud i de la Terra Alta.

Per situar-nos en els or├şgens de M├│ra la Nova, cal anar tamb├ę cap al moment hist├▓ric m├ęs crucial de la naci├│ catalana, l'├Ępoca de la Guerra de Successi├│ l'any 1714 i els posteriors Decrets de Nova Planta, el 1716, sobretot des del punt de vista dels anys concrets. ├ës important tenir en compte, primer que tot, els dos corregiments d'aquestes terres, el de Tortosa i el de Tarragona, a partir de la nova divisi├│ territorial. El corregiment de Tarragona absorb├ş la vegueria de Montblanc, que tenia una estranya configuraci├│: una estreta llenca de terra passava entre les vegueries de Tortosa i Tarragona, fins al mar, entre el Perell├│ i l'Hospitalet de l'Infant. La l├şnia divis├▓ria amb Tortosa pujava pel Burg├á fins al terme de M├│ra d'Ebre en la seua part esquerra del riu. All├ş, precisament, ├ęs on es desenvoluparia el nucli de poblaci├│ de M├│ra la Nova.
Els habitants del primer nucli poblat havien de pagar impostos a M├│ra d'Ebre, perqu├Ę en depenien, i per tant al corregiment de Tortosa, per├▓ tamb├ę a Tarragona, ja que eren a l'altra banda de riu, i administrativament tamb├ę en depenien. Haver de suportar aquesta c├árrega econ├▓mica va ser un fet cabdal en les posteriors reivindicacions de segregaci├│.
Retrocedint en el temps, ├ęs obvi de dir que la gent de M├│ra d'Ebre que tenia terres a l'altre costat de riu, i per tant a l'actual M├│ra la Nova, i que tamb├ę hi constru├ş masos per viure bona part de l'any, sobretot perqu├Ę passar el riu no era tan f├ácil com en l'actualitat, s├│n els que van donar origen al nucli de poblaci├│ i tamb├ę el primer nom amb qu├Ę ├ęs coneguda la nostra vila, els Masos de M├│ra. Avui en dia, arreu de la comarca i en zones properes, encara es fa servir el terme 'Masos' per designar, col.loquialment, el poble de M├│ra la Nova. Els moranovencs ho viuen amb molta normalitat i, fins i tot, amb un cert orgull, prova inequ├şvoca del vincle amb la tradici├│ i la hist├▓ria.

La progressi├│ del creixement de la poblaci├│, en tres segles diferents, ├ęs la seg├╝ent: 126 ve├»ns l'any 1718, 562 ve├»ns l'any 1818, i 1.855 ve├»ns l'any 1918.
Els vint primers masos, a m├ęs d'unes quantes cases situades a la part antiga de la poblaci├│, eren els de Marianet, Calderer, Biset, Vallov├á Masip, Subirats, Teixidor, Bol├│, Peretona, Sabut, Calaf├ş, Marruixo, Magrell, Gir├│, Coc, Giralt, Manou, Pedret, Ventura, Cabo i Bot.
L'expedient de segregaci├│ de M├│ra d'Ebre s'inicia l'any 1815, un any despr├ęs de la Guerra del Franc├Ęs. El rei Ferran VII retorna a Madrid despr├ęs de sis anys passats a Fran├ža, i aboleix la Constituci├│ de Cadis de 1812. Es produeix, doncs, el retorn al r├Ęgim absolutista. Despr├ęs de nombroses dificultats, el rei Ferran VII concedeix la Carta de Poblaci├│ el dia 3 d'abril de 1830. El proc├ęs va ser llarg i van sorgir impediments i obstacles des de llocs ben diferents. Amb tot el tr├ámit, tamb├ę es concedeix la jurisdicci├│ plena, que volia dir la gr├ácia fonamental, i que suposava la facultat de les persones constitu├»des en autoritat o dels organismes p├║blics que havien d'entendre en les q├╝estions de la seua compet├Ęncia dins de l'├ámbit territorial.
Els homes que van fer possible la segregaci├│ foren: Jaume Nolla (alcalde), Pere Nogu├ęs (regidor 1er), Josep Pedret (regidor), Josep Pedret (s├şndic), Francisco Escoda, Josep Antoni Sol├ę i Joan Baptista Pi├▒ol (secretari). En documents immediatament posteriors, es troba a Josep Compte com a alcalde i a Ramon Castell├á com a regidor.
├ës inevitable parlar del ferrocarril quan parlem de M├│ra la Nova, ja que, de fet, suposa el revulsiu m├ęs gran d'en├ž├á de la constituci├│ de la vila com a municipi independent. Joaquim Nolla, advocat de prestigi i reconeixement a Barcelona, per├▓ fill de M├│ra la Nova, hi tingu├ę molt a veure. Ell va ser qui tenia la idea clara del proc├ęs a endegar per tal de portar el tren.

Text extret de la pagina web http://www.moralanova.cat


M├│ra la Nova
Booking.com

Comparteix en

Facebook Twitter del.icio.us Google MySpace

Segueix-nos

Facebook