Rasquera - Terres de l'Ebre

Data seleccionada
Dimecres, 08 Juliol de 2020
Rasquera - Terres de l'Ebre

Rasquera ├ęs un poble de la Ribera d'Ebre, situat al sud de la comarca, al peu de la serra de Card├│. Dista del mar uns 30 km i encara que la major part del terme ├ęs de sec├á, el riu Ebre es troba a nom├ęs 4 km.
El castell de Rasquera fou conquerit en temps de Ramon Berenguer IV. El seu terme apareix incl├▓s en la donaci├│ del castell de Miravet que el comte-rei f├ęu el 1153 als templers. Per aquesta donaci├│, el lloc i el castell de Rasquera s'integraven en les possessions dels templers, centrades a Miravet. Form├á part, doncs, de la comanda templera de Miravet, que a l'extinci├│ d'aquest orde pass├á als hospitalers (1317).Aquesta donaci├│ inicial fou confirmada el 1171 pel rei Alfons I, el qual don├á de iure hereditario a l'orde del Temple la vila de Rasquera. Font i Rius parla d'una carta de poblament que els templers atorgaren a Rasquera, en data posterior al 1171 i diu tamb├ę que en tenim refer├Ęncies molt imprecises, contingudes en un instrument posterior, del 1308. Sembla, doncs, que la repoblaci├│ de l'indret conquerit es devia dur a terme despr├ęs d'aquella data citada, vers la fi del segle XII. El lloc pertangu├ę a la vegueria de Tortosa fins el 1716 i des d'aleshores fins al 1833 al corregiment d'aquesta ciutat.
Les manifestacions m├ęs antigues de la pres├Ęncia humana a Rasquera corresponen a una estaci├│ amb pintures rupestresprehist├▓riques dels ├║ltims ca├žadors-recolÔÇólectors epipaleol├ştics (10.000 a 6.500 anys abans del present), l'anomenat Art llevant├ş; una expressi├│ pict├▓rica figurativa absolutament excepcional que t├ę com a gran aportaci├│, entre d┬┤altres, el disseny de la figura humana, tant masculina com femenina. La balma pintada de Rasquera fou descoberta per Katja i Manfred Bader dintre de la Campanya de Prospeccions per a la Recerca d┬┤Art Prehist├▓ric dirigida per Anna Alonso i Alexandre Grimal, al 1999. Si b├ę la visita a l'├║nica imatge conservada, una espl├Ęndida cabreta femella ÔÇôesp├Ęcie amb un valor tot├Ęmic molt especial per aquells grups humansÔÇô, no ├ęs recomanable, donada la seva dificultat, el grup cultural de la poblaci├│ va assumir el comprom├şs de donar-la a con├Ęixer mitjan├žant una obra que explica ampliament aquest jaciment i la seva relaci├│ amb les altres estacions de l'Art Llevant├ş peninsular que conserven iconografia similar
En els segles XVI i XVII Rasquera pren forma urban├şsticament: el centre, amb carrers estrets i amb pendent, i els successius eixamplaments amb carrers cada cop m├ęs amples. Les cases es caracteritzaven pel color daurat-rogenc i les anomenades golfes, t├şpics finestrals a la planta m├ęs alta de les cases, que es feien servir per assecar-hi figues.
Al segle XIX, amb la desamortitzaci├│ de b├ęns eclesi├ástics del 1835 i la fi de la depend├Ęncia de la batllia de Miravet i l'Orde de Malta, Rasquera es constitueix com a municipi, i qued├á organitzada cap a la situaci├│ actual, pertanyent a la comarca de la Ribera d'Ebre, partit judicial de Gandesa i prov├şncia de Tarragona.
Al segle XX, cal destacar l'episodi de la Guerra Civil. A la batalla de l'Ebre, a Rasquera hi havia un observatori a la serra de Card├│, al coll de Pins, tamb├ę anomenat observatori del general Enrique L├şster. El balneari de Card├│, a 9 km de Rasquera, es va fer servir com a hospital per l'ex├Ęrcit republic├á.

Text extret de les pagines web http://www.rasquera.altanet.org/content/hist├▓ria-de-rasquera i http://ca.wikipedia.org/wiki/Rasquera


Rasquera - Terres de l'Ebre
Booking.com

Comparteix en

Facebook Twitter del.icio.us Google MySpace

Segueix-nos

Facebook