Riba-roja d'Ebre

Data seleccionada
Dimecres, 08 Juliol de 2020
Riba-roja d'Ebre

Quan volem parlar de la Hist├▓ria de Riba-roja ens cal remetre a lÔÇÖ├Ępoca prehist├▓rica i referir-nos a diverses restes neol├ştiques localitzades dins del terme municipal. Tamb├ę altres restes arqueol├▓giques ens parlen de la pres├Ęncia dels ├şbers a la zona de lÔÇÖactual ermita de Santa Madrona, on lÔÇÖany 2004 hi va ser localitzada una necr├▓polis preib├Ęrica. Tamb├ę hi ha const├áncia de lÔÇÖexist├Ęncia dÔÇÖun poblat ib├Ęric al tur├│ on hi ha lÔÇÖermita.
Del pas dels romans pel nostre poble hi queden enfront del poble, a lÔÇÖaltra banda del riu. Semblen correspondre a una vilÔÇóla romana recentment descoberta. Les dimensions dÔÇÖaquesta vila fan pensar en un lloc dÔÇÖhabitatge notable, amb camps de conreu, amb premsa de vi i mol├ş dÔÇÖoli que servien per a lÔÇÖautoabastiment dels seus habitants. A lÔÇÖentrada del poble venint per la carretera que T-741 hi ha la partida anomenada La Romaneta de clares reminisc├Ęncies romanes. Possiblement tamb├ę per aquella zona, tal com demostren tamb├ę algunes restes arqueol├▓giques localitzades per Salvador Vila-seca, hi havia alguna altra vilÔÇóla romana.
Els sarra├»ns van arribar a la Pen├şnsula Ib├Ęrica a lÔÇÖany 711 i r├ápidament es van expandir per tot el territori. LÔÇÖantiga Hispania va ser ocupada per aquests pobles nordafricans que portaren una nova forma dÔÇÖorganitzaci├│ pol├ştica, una nova cultura i una nova religi├│. La zona de la Ribera dÔÇÖEbre va ser ocupada pels sarra├»ns fins al segle XII, tot i que la seva perman├Ęncia en aquestes terres es va perllongar fins la seva expulsi├│ definitiva al segle XVI. De la seva pres├Ęncia a Riba-roja dÔÇÖEbre en donen prova lÔÇÖexist├Ęncia del Castell i lÔÇÖestructura mateixa dels carrers del nucli antic. Per├▓ tamb├ę les terres de regadiu a la vora del riu amb les seves s├şnies que permetien regar els camps i que actualment tenen el nom de Les S├ęnies, una de les partides de terra m├ęs importants de la poblaci├│.
El segle XVIII sÔÇÖinici├á amb un canvi important en la vida del poble, com en la de tot el Principat, com a conseq├╝├Ęncia de lÔÇÖarribada dels Borbons al tron espanyol. La nova dinastia suprimia les institucions catalanes, imposava el sistema administratiu castell├á i prohibia lÔÇÖ├║s de la llengua catalana en els actes oficials i en lÔÇÖadministraci├│. Tamb├ę va suposar un canvi en lÔÇÖadministraci├│ municipal. Aquesta, a banda del batlle i dels regidors, havia dÔÇÖintegrar un s├şndic, funcionar reial que controlava totes les actuacions del batlle. Aquestes autoritats municipals, tamb├ę les imposades, les trobem documentades en diversos documents de Riba-roja, com ara lÔÇÖarrendament de la fleca de la vila de lÔÇÖany 1788.
Es tamb├ę en aquests moments quan, arrel de lÔÇÖobertura de Catalunya al comer├ž amb Am├Ęrica, que a tot el Principat es don├á expansi├│ econ├▓mica important. Aquest fet va propiciar la construcci├│ de l'esgl├ęsia parroquial ja que l'anterior esgl├ęsia havia quedat petita. La consagraci├│ es va dur a terme al 1793 tot i que a la fa├žana hi consta, sota la Creu del Malta, la data de 1789. Sembla que hi va haver problemes per acabar les obres de l'esgl├ęsia ja que, al 1783, les autoritats municipals van solÔÇólicitar als hospitalers la finalitzaci├│ del retaule major i del campanar, ja que la resta estava acabat.
L'economia del poble estava basada al camp, per├▓ tamb├ę en el treball a les mines de carb├│ de l'entorn. I el riu constitu├»a un element fonamental per al transport de les mat├Ęries primeres i dels fruits del camp. Els lla├╝ts navegaven pel riu, donant vida a tots els pobles de la seva riba. Des de finals del segle XIX alguns ribarrojans treballaven a la f├ábrica de Flix. Per├▓ l'economia va canviar radicalment amb un altre element que tamb├ę cal apuntar: la construcci├│ de la central hidroel├Ęctrica. Aquesta obra va significar l'arribada de poblaci├│ a Riba-roja, una important expansi├│ en l'economia i la urbanitzaci├│ de noves zones al poble. Van sorgir els barris de cases de Santo Domingo, de la ENHER i el barri de Santa Madrona. La central hidroel├Ęctrica va venir seguida per la construcci├│ de la Central Nuclear d'Asc├│, que tamb├ę va aportar nous habitants al poble.

Text extret de la pagina web http://www.riba-roja.cat


Riba-roja d'Ebre
Booking.com

Comparteix en

Facebook Twitter del.icio.us Google MySpace

Segueix-nos

Facebook