Ulldecona - Terres de l' Ebre

Data seleccionada
Dilluns, 06 Juliol de 2020
Ulldecona - Terres de l' Ebre

El Municipi

El nucli primitiu dÔÇÖUlldecona, segons la carta de poblaci├│ de 1222, era dins el recinte del Castell. Passats els primers moments dÔÇÖinestabilitat pol├ştica i quan Jaume I havia fixat el riu de la S├ęnia com a frontera entre el Principat i el Regne de Val├Ęncia, Ulldecona es trasllada al pla (carta de poblaci├│ de 1273) i forma el nucli originari de lÔÇÖactual poblaci├│.

Ulldecona, Alcanar i la S├ęnia van ser creats amb la finalitat de ser frontera; per├▓ lÔÇÖestructura dÔÇÖUlldecona sembla que est├á pensada, des dÔÇÖun principi, per ser m├ęs gran i organitzada. El centre hist├▓ric, emmurallat fins al segle XIX, t├ę la t├şpica forma de ciutat romana, amb dos eixos perpendiculars; el primer, que coincidiria amb lÔÇÖactual carrer Major, comen├žava al portal de Tortosa (actual ajuntament) i acabava al de Val├Ęncia (Pla├ža de Sales i Ferr├ę). El segon eix, format pels actuals carrers Sant Lluc (del Pes) i Sant Antoni, comen├žava al portal de Morella (o del Pes) i acabava al del Mar (o de lÔÇÖAbeurador).

El cam├ş de ronda de lÔÇÖantiga muralla era dÔÇÖuns 1.100 metres i coincidiria amb els actuals carrers Murada de Dalt i Murada de Baix. Malgrat aix├▓, es continua treballant amb la hip├▓tesi que el nucli original seria m├ęs menut que el descrit anteriorment i podria situar-se entre la casa de la Comanda per un costat i els carrers del Pilar i Roger de Ll├║ria (de lÔÇÖEmbut) per lÔÇÖaltre. El pl├ánol m├ęs antic que es conserva de la vila ├ęs de la guerra del Franc├ęs i encara no sÔÇÖhi observen edificacions extramurs, per├▓ ├ęs molt probable que el recinte estigu├ęs molt ple i que moltes cases allarguessin les parets fins a les muralles.

Durant el segle XIX el poble sÔÇÖaniria engrandint i sortiria fora de les murades. Els portals deixaren dÔÇÖemprar-se despr├ęs de la tercera carlinada. LÔÇÖexpansi├│ definitiva tindria lloc al primer ter├ž del segle XX, que coincidiria amb lÔÇÖ├Ępoca de plenitud del desenvolupament agr├şcola de la zona, quan sÔÇÖhi produiria el t├şpic creixement reticular dels eixamples que havia afectat un segle abans les ciutats industrials. La via del tren atura lÔÇÖexpansi├│ urbana per lÔÇÖest i el poble sÔÇÖexpandeix en les altres direccions, tot i que darrerament ha anat creixent m├ęs cap a lÔÇÖoest.

En general, malgrat que es poden observar certes difer├Ęncies entre els habitatges i carrers del nucli antic amb la restat, Ulldecona ├ęs una vila b├ásicament dÔÇÖhabitatges unifamiliars, amb carrers prou amples i aptes per a les exig├Ęncies modernes. El problema del carrer Major, al ser a la vegada carretera, ha quedat resolt amb el desviament per baix de la via.

Una de les caracter├şstiques que criden m├ęs lÔÇÖatenci├│ al viatger que camina per Ulldecona s├│n les finestres horitzontals, allargades i amb una corriola (collada al mig de la part alta) que hi ha a les engorfes de les cases m├ęs antigues. Servien per pujar el blat i altres productes del camp directament del carro a dins de casa, on es conservaven fins al seu consum.

La vila dÔÇÖUlldecona cont├ę unes 3.500 cases, on viuen m├ęs de 6.500 persones tot lÔÇÖany. El gentilici utilitzat actualment ├ęs ulldeconenc/ulldeconenca, tot i que antigament tamb├ę es deia ulldecon├ş/ulldeconina



Texte extret de la Web:

http://ulldecona.cat/


Ulldecona - Terres de l' Ebre
Booking.com

Comparteix en

Facebook Twitter del.icio.us Google MySpace

Segueix-nos

Facebook