Alcanar - Terres de l'Ebre

Data seleccionada
No disponible
Alcanar - Terres de l'Ebre

L'origen d'Alcanar podria situar-se a l'猫poca 铆bera, tal i com ho demostren les restes arqueol貌giques trobades al poblat ib猫ric de la Moleta del Remei.
Aquest poblat rep el seu nom de la forma carracter铆stica de l'elevaci贸 (mola) on es troba , i de la seva proximitat a l'ermita de la Mare de D茅u del Remei. A inicis de la d猫cada dels seixanta van comen莽ar els treballs arqueol貌gics a c脿rrec de l'Institut de Prehist貌ria i Arqueologia de la Diputaci贸 de Barcelona. Aquest jaciment va 茅sser declarat Monument Hist貌ric- Art铆stic al 1979
Des de l'any 1985, s'ha repr猫s l'estudi del mateix amb la realitzaci贸 de v脿ries i cont铆nues campanyes d'excavacions inclises dins dels programes d'investigaci贸 de l'Institut de Prehist貌ria i Arqueologia de la Diputaci贸 de Barcelona. Pel que respecta a les restes trobades al poblat cal destacar cer脿miques vairades, conjunts d'estris d'os treballat (agulles, m脿necs, esp脿tules...) i met脿l路lics (claus, ganivets, puntes de llan莽a de ferro, agulles...).
Per貌, l'origen d'Alcanar, com a poblat definitivament establert dins del seu terme actual, es remunta a l'猫poca de dominaci贸 musulmana. A part de la ra贸 ling眉铆stica que prova l'origen 脿rab d'Alcanar (del mot "Al-Khanat" o tendes de mercaders), tenim proves concloents, com ho s贸n el llegat de la indument脿ria, del "silos", de les n貌ries. Aix铆 la refer猫ncia m茅s antiga d'Alcanar que, com a poble, trobem enregistrada documentalment es remunta al segle IX, en plena dominaci贸 musulmana. Alcanar va pert脿nyer al Waliat de Tortosa i 茅s a la Partida de Sant Jaume d'Alcanar on m茅s restes de d'habitacions musulmanes es van descobrir.
La fundaci贸 i poblaci贸 d'Alcanar, corresponents a l'猫poca cristiana arranquen del segle XIII, d'un temps despr茅s de la Reconquesta.
Els segles XV, XVI i XVII van 茅sser calamitosos per a la nostra poblaci贸, degut als incessants atacs dels pirates. A aquell temps es munta la construcci贸 del recinte emmurallat amb torres defensives (Torre del Carrer Nou). Al segle XVIII, Alcanar va patir els nefastes efectes de la Guerra de Successi贸. Posteriorment, al segle XIX, Alcanar va participar activament en la Guerra de la Independ猫ncia o Guerra del Franc猫s. A continuaci贸, es va veure afectada per la Guerra dels Set Anys, que li va deixar la trista conseq眉encia del bandolerisme. I ja al segle XX, la Guerra Civil i els anys de potsguerra la van marcar de nou una altra vegada.
La part litoral, coneguda des de sempre pel nom de "Les Cases" s'al莽a junt a la costa, a 4 kms. d'Alcanar.
L'antiguitat d'aquesta petita poblaci贸 marinera corre paral路lela a la d'Alcanar: aqu铆 van viure els pescadors des d'猫poques remotes.
La vida a Les Cases sempre va 茅sser molt prec脿ria i la seva import脿ncia es redu茂a a la que prestava l'element militar. Abans la Guerra de la Independ猫ncia hi havia, al centre del poble, una torre de construcci贸 s貌lida amb tres canons per a la defensa de la costa. Els angelsos la van destruir quan la guerra contra Napole贸.
En la segona meitat del segle XIX, es va iniciar una era de major progr茅s per a Les Cases. Va 茅sser llavors quan es va construir l'esgl茅sia actual (1862).
Al llarg dels 煤ltims 25 anys, aquesta poblaci贸 ha viscut un enorme desenvolupament i creixement, tant urban铆stic com econ貌mic. Avui, a Les Cases d'Alcanar -enclavades dins de l'anomenada "Costa de l'Ebre" es poden trobar nombrosos establiments tur铆stics que junt amb tranquil路les platges, un espl猫ndid sol i unes temperatures suaus regnants durant tot l'any, fan d'aquest poble el lloc ideal per a passar-hi unes agradables i inoblidables vacances.
El port esportiu-pesquer, constutueix un al路licient m茅s als molts que ja tenia per si aquesta poblaci贸. En el seu Club N脿utic poden amarrar gran quantitat d'embarcacions esportives, i donada la seva proximitat a la gran badia dels Alfacs, (major port natural d'Europa amb els seus 150km2) els aficionats a la mar podran practicar tota classe d'esports n谩utics.
Molts s贸n els atractius d'aquest singular i pintoresc poblent, per貌 dos el caracteritzen al m脿xim: la seva cuina marinera tradicional i la tranquil路litat de les seves platges (12 km. de costa aproximadament) que desde 1992 s贸n guardonades, any rera any, amb DIPLOMA DE QUALITAT de les seves aig眉es de bany pel Dep. de Medi Ambient de la Generalitat. A m茅s, a la Platja de les Cases oneja des de 1994 la BANDERA BLAVA D'EUROPA, m脿xima distinci贸 que garanteix una platja model des del punt de vista sanitari i mediambiental.

Informaci贸 extreta de : http://www.alcanar.org/


Alcanar - Terres de l'Ebre
Booking.com

Comparteix en

Facebook Twitter del.icio.us Google MySpace

Segueix-nos

Facebook