La Galera - Terres de l'Ebre

Data seleccionada
Dijous, 13 Agost de 2020
La Galera - Terres de l'Ebre

700 anys d'hist├▓ria



(1303-2003. 700 aniversari)

En parlar de la poblaci├│ de la Galera, hem de parlar dÔÇÖun element natural que ├ęs la base del seu origen, i nÔÇÖha estat un component determinant. No ├ęs cap novetat, tots els galerencs ho sabeu: em refereixo al barranc de la Galera. En certa manera, podr├şem dir que el Barranc ├ęs per a la Galera all├▓ que lÔÇÖEbre ├ęs per a Tortosa, i, malgrat les ├▓bvies difer├Ęncies, no us cregueu que siguin comparacions tan llunyanes. Si finalment els projectes transvasistes sÔÇÖacaben executant, riu i barranc tindran una sequera semblant. El fet ├ęs que el Barranc, a part de donar el nom al poble, lÔÇÖhi ha donat la seva ra├│ de ser.

El Barranc, origen del poble

Durant molts anys el Barranc representava una l├şnia divis├▓ria, la fita entre dos jurisdiccions: dÔÇÖuna banda, la jurisdicci├│ senyorial del comanador dÔÇÖUlldecona, ├ęs a dir, de lÔÇÖorde dels hospitalers, i, de lÔÇÖaltra, la jurisdicci├│ de Tortosa, ├ęs a dir, del rei. No ha estat gratu├»t el fet que tradicionalment la poblaci├│ hagi crescut en aquesta banda del Barranc, essent de creixement m├ęs recent la de lÔÇÖaltra; m├ęs o menys ÔÇôinsisteixo- com el que ha passat a Tortosa. Sobre el paper de l├şmit i partici├│ del Barranc, hi ha un fet hist├▓ric (relatat en la documentaci├│) que t├ę bona part dÔÇÖan├Ęcdota, i que alguna vegada he tingut lÔÇÖocasi├│ dÔÇÖexplicar. Consta en un proc├ęs de Vegueria del segle XIV com una vegada el veguer de Tortosa va anar perseguint un proscrit, alg├║ que tenia deutes amb la just├şcia reial. La persecuci├│ el va dur fins a la Galera. El personatge perseguit va travessar el pont, i, quan va ser a lÔÇÖaltra banda, va comen├žar a fer gestos, diguem-ne irreverents, contra el veguer, qui es va guardar molt de travessar el Barranc, perqu├Ę, encara que la seva jurisdicci├│ li ho permetia, all├ş comen├žava la titularitat dels hospitalers, de la comanda dÔÇÖUlldecona.

Per tant, el Barranc ├ęs lÔÇÖelement identificatiu natural per excel┬Ěl├Ęncia, i quasi podr├şem dir que ├ęs lÔÇÖelement fundacional de la Galera. La ra├│ per qu├Ę es va construir la Torre ├ęs justament la de defensar el pas del pont damunt del Barranc.

Fundaci├│ del poble

Per├▓, quan comen├ža a haver-hi una poblaci├│ concentrada a lÔÇÖentorn del Barranc?, i quan podem parlar dÔÇÖun incipient nucli de poblaci├│?. Aix├▓, no ho sabem amb exactitud. Sobre un possible assentament anterior al segle XIV nom├ęs ens podem moure en el terreny de les suposicions, en suposicions m├ęs o menys versemblants, per├▓ fins avui no tenim cap prova tangible que ens indiqui que hi havia una poblaci├│ ni en ├Ępoca ib├Ęrica, ni en ├Ępoca romana, ni en ├Ępoca ├árab. En canvi, s├ş que sabem que a principi del segle XIV se concreta una poblaci├│ que ser├á lÔÇÖorigen de lÔÇÖactual poble.

Per├▓, i ara em podr├şeu preguntar exactament quan sÔÇÖestableix aquesta poblaci├│?. B├ę, desgraciadament no se nÔÇÖha conservat cap acta fundacional, all├▓ que coneixem en altres llocs com una carta de poblament, ├ęs a dir, la concessi├│ per part dÔÇÖun senyor o del rei dÔÇÖuns terrenys, dÔÇÖuns recursos i dÔÇÖuns privilegis per a establir una poblaci├│. Per├▓, de la Galera, no seÔÇÖn coneix la carta de poblament. I llavors ens podr├şem preguntar: com ├ęs que enguany celebrem el 700 aniversari de la fundaci├│?. A vegades aquestes preguntes no tenen una resposta clara, i moltes altres vegades millor no fer-se segons quines preguntes.

En el cas de la Galera, per├▓, podem dir que sabem per la documentaci├│ que el 1303 (├ęs a dir, enguany fa 700 anys) devia existir, si m├ęs no, una agrupaci├│ de poblaci├│ incipient. I aix├▓ ho sabem per la sent├Ęncia dÔÇÖun plet entre els pobladors de Godall i el seu senyor, Ramon de Centelles. Resulta que els godallencs de lÔÇÖ├Ępoca van protagonitzar un gran ├Ęxode cap a la plana, cap al barranc de la Galera , i no sembla que fos per raons clim├átiques (fet que tampoc podem descartar), sin├│ perqu├Ę (i aix├▓ ├ęs el que hem de sobreentendre en el document) les condicions dÔÇÖh├ábitat, dÔÇÖassentament, eren m├ęs favorables a la Galera, cosa que dÔÇÖaltra banda ens d├│na a entendre lÔÇÖexist├Ęncia dÔÇÖun marc jur├şdic adequat, una carta de poblament. ├ës sabut que, com a norma general, les condicions dÔÇÖassentament eren millors en poblacions reials (el cas de la Galera) que en poblacions senyorials (el cas de Godall), en qu├Ę el poder del senyor era m├ęs pr├▓xim i carreg├│s per als s├║bdits.

Per tant, la llavors recentment estrenada ÔÇťautonomiaÔÇŁ de la Galera (que en aquell moment depenia de Tortosa, i per tant del rei) despertava lÔÇÖinter├Ęs de les poblacions ve├»nes, especialment de Godall. Per├▓, la sent├Ęncia de 1303 decretada pel jutge de la Cort va invalidar lÔÇÖespontane├»tat dels ve├»ns de Godall i els va obligar a mantenir el jurament de fidelitat fermat amb el seu senyor, jurament que els exigia com a vassalls seus de romandre a les seves terres.

DÔÇÖaquesta manera, es pot marcar aquesta data (ni que sigui indirecta) com lÔÇÖinici dÔÇÖuna poblaci├│ que ara ja ha arribat als seus primers 700 anys, una xifra ben respectable. Del que ha estat la Galera durant aquests anys no en far├ę cap relaci├│ detallada. Caldria invertir-hi molt de temps, i a m├ęs em consta de lÔÇÖexist├Ęncia dÔÇÖun llibre, que ja pret├ęn ser un compendi.

La Torre

De les diferents etapes en lÔÇÖevoluci├│ del poble potser nom├ęs cal dir un parell de coses, totes dues de la baixa edat mitjana (segle XIV), perqu├Ę es tracta, de fet, de lÔÇÖorigen de la poblaci├│, i perqu├Ę ├ęs uns dÔÇÖaquells aspectes que he estudiat personalment. DÔÇÖuna banda, hi ha la Torre. Sens dubte, la torre de la Galera ├ęs lÔÇÖelement arquitect├▓nic m├ęs representatiu i identificatiu. I ho ├ęs tant per la seva mateixa imatge (imponent des de la dist├áncia, sobresortint a la plana) com pel fet que es tracta del patrimoni hist├▓ric de la Galera m├ęs important avui encara dempeus. Curiosament, la funci├│ defensiva pr├▓pia de la Torre, promoguda pel municipi tortos├ş durant la seva hostilitat amb els hospitalers (cosa que va derivar en una veritable guerra), i constru├»da entre el 1340 i el 1342, va durar poc m├ęs de cinquanta anys.

Des de lÔÇÖacabament de les obres, la Torre va tenir problemes estructurals greus, especialment a la coberta en volta de can├│. Finalment, el 1397 el sostre sÔÇÖenfons├á i la Torre ja no es va recuperar fins que, a principi del segle XVIII, sÔÇÖhi instal┬Ěla lÔÇÖEsgl├ęsia parroquial, que subsisteix amb transformacions i reconstruccions fins avui.

Les dos funcions de lÔÇÖedifici (torre defensiva i esgl├ęsia) sÔÇÖuneixen, i en resulta un element singular, on es barregen amb naturalitat merlets i un campanar, espieres i un rellotge.

Les ordenances medievals

LÔÇÖaltra q├╝esti├│ de qu├Ę volia fer esment ├ęs la de les ordenances medievals. Com a lloc que pertanyia al terme general de Tortosa, el municipi tortos├ş dictaminava durant la baixa edat mitjana un seguit dÔÇÖordenances que regien lÔÇÖactivitat social de la Galera. En tenim const├áncia des de el primer ter├ž del segle XIV. A grans trets, aquestes ordenances o establiments reglamentaven el bon ordenament de les activitats econ├▓miques de lÔÇÖ├Ępoca, que eren, com podem endevinar, b├ásicament lÔÇÖagricultura i la ramaderia. Per a evitar que el bestiar malmet├ęs vinyes o sembrats, sÔÇÖestipulava una llista detallada de multes (de valors importants) que els infractors havien de satisfer. Com a b├ę de primera necessitat que calia protegir i regular, lÔÇÖaigua mereixia lÔÇÖatenci├│ dels legisladors, i aquests vetllaven per lÔÇÖ├║s racional que sÔÇÖhavia de fer de la bassa i del pou (que era damunt del pont), com a elements essencials de la poblaci├│.

LÔÇÖactivitat mercantil i menestral dÔÇÖaquella ├Ępoca era redu├»da a causa del car├ácter eminentment agr├şcola i ramader de la poblaci├│. No obstant aix├▓, i gr├ácies en aquesta documentaci├│, sabem que hi havia un mol├ş dÔÇÖoli, un forn, una taverna i algun hostal. Certament, puc acreditar que aquesta informaci├│ ├ęs m├ęs de la que posse├»m de la major part de poblacions del Baix Ebre i Montsi├á.

La Galera, lloc de pas i dÔÇÖestada

La percepci├│ de la Galera durant lÔÇÖedat mitjana com un lloc discret es veu capgirada alguna vegada, com quan hi ha hagut algun conflicte b├Ęl┬Ělic o quan hi ha passat alguna celebritat. El 1431, la reina Maria de Castella, esposa dÔÇÖAlfons el Magn├ánim, va decidir dinar a la Galera provinent de Sant Mateu. Sembla que la poblaci├│ no estava a lÔÇÖal├žada de les seves exig├Ęncies (pensem que on anava la reina lÔÇÖacompanyava una cort extens├şssima, que tamb├ę solia menjar amb ella, ├ęs clar) i va demanar (la reina) als prohoms de Tortosa que fessin portar a la Galera la quantitat suficient de peix, pa, vi i civades. No queda cap altre document que ens mostri enuig o satisfacci├│, per├▓ ben segur que si fos avui la reina Maria en quedaria ben complaguda.

El Pont

En aquest curt resum hist├▓ric dels primers anys de la Galera com a poble, des del punt de vista escenogr├áfic, hi caldria situar dues peces m├ęs dÔÇÖarrelat car├ácter medieval, i que dissortadament no han subsistit fins avui: el Pont i la Creu de terme. El pont de pedra, que, seguint el s├şmil amb qu├Ę hem comen├žat aquest resum hist├▓ric, devia ser el que el pont de barques va ser per a Tortosa, va tenir una estructura una mica prec├ária. A mitjans del s. XIV, prohibeixen que es travessi pel pont amb moles de moldre tirades per b├Ęsties. Si calia travessar-lo nom├ęs es podia fer amb la for├ža dels homes a fi dÔÇÖevitar malmetreÔÇÖl. Una precarietat que no va impedir que el Pont sobrevisqu├ęs malgrat desperfectes i arranjaments, sembla que prop de sis-cents anys m├ęs (no tinc const├áncia de lÔÇÖaixecament dÔÇÖun altre pont), fins que va ser destru├»t amb explosius lÔÇÖany 1938, dins del context de la Guerra del 1936-39.

La Creu

DÔÇÖestil g├▓tic florit, i una pe├ža rellevant del segle XV des del punt de vista art├şstic, lÔÇÖantiga creu de terme havia estat mutilada en el transcurs de les Guerres carlistes. Un dels seus bra├žos fou escindit, i es guardava des de llavors a lÔÇÖEsgl├ęsia parroquial. A finals del segle XIX, el darrer dia del mes de desembre de 1899, a causa dÔÇÖuna nova urbanitzaci├│ i alienament de carrers, el Ple de lÔÇÖAjuntament de la Galera havia decidit el seu enderrocament (com podem veure, doncs, no sempre es fan les coses ben fetes). La figura intel┬Ělectual de Francesc Mestre i No├ę ho va evitar. En pocs dies va mobilitzar dignitats del m├│n de la cultura, de lÔÇÖart i lÔÇÖEsgl├ęsia, que van fer canviar de parer lÔÇÖalcalde i el consistori, els quals van decidir el trasllat de la Creu, i fins i tot la seva restauraci├│ en reconstruir el bra├ž trencat, com a mal menor. Malgrat els esfor├žos, la Creu no va subsistir als estralls de la passada Guerra del 1936-39, per├▓ lÔÇÖexemple de la intel┬Ělectualitat compromesa (ni que sigui amb el patrimoni) exemplificada per Mestre i No├ę, i la s├ávia decisi├│ de rectificar per part de lÔÇÖalcalde de lÔÇÖ├Ępoca, s├│n valors avui dia en des├║s que crec que val la pena reivindicar.

Sant Lloren├ž

Aquest sant aragon├Ęs ├ęs un dels millors exemples, malgrat la seva nissaga, del que coneixem per la flegma anglesa. En la darrera fase del seu martiri, quan el van posar en una graella sobre les brases, va dir tranquil┬Ělament: ÔÇťAssasti unam partem,, gira et aliam et manducamÔÇŁ, ├ęs a dir, com que ja estava cuit dÔÇÖuna part, per a fer-se meng├şvol, va demanar que el giressin de lÔÇÖaltre costat. Tota una lli├ž├│ de perseveran├ža, sentit de lÔÇÖhumor i gastronomia.

Per les caracter├şstiques de la seva vida i la seva activitat exemplar, sant Lloren├ž ha estat el patr├│ de diversos col┬Ělectius. DÔÇÖuna banda, dels pobres, ja que ell els nÔÇÖhavia distribu├»t les riqueses quan va tenir la responsabilitat de ser tresorer de lÔÇÖEsgl├ęsia. Com a diaca que era, i per tant encarregat dels Llibres Sagrats, ha esdevingut tamb├ę patr├│ de bibliotecaris, bibli├▓fils i llibreters. I, finalment, per les condicions del seu martiri ha estat el protector dÔÇÖoficis exposats a cremades, com ara bombers, forners, carboners, cuiners, vidriers, planxadores, etc.

Felip II va propiciar-ne el culte, va fer edificar el monestir de Sant Lloren├ž de El Escorial que en planta t├ę la forma de graella, i el va convertir en un sant de devoci├│ espanyola, ja que aix├ş commemorava la batalla i vict├▓ria de San Quint├ş, que va tenir lloc el dia del sant. Desconec de quan data lÔÇÖadvocaci├│ de sant Lloren├ž a la Galera, per├▓ presumiblement parteix dÔÇÖaquesta expansi├│ del segle XVI.

Aix├ş, doncs, a qui sigui o es consideri pobre, a qui li agradin els llibres, i suposo que a qui li agradin les rostides, o b├ę a qui es consideri cremat en la seva labor di├ária, o b├ę senzillament a qui sigui de la Galera, t├ę en sant Lloren├ž lÔÇÖadvocaci├│ apropiada, i per tant el convido a festejar aquesta festivitat.

Una reflexi├│ final

Com a excepci├│ de la din├ámica actual, per acabar voldria demanar-vos que, de tant en tant, vari├ęssiu el ritme imposat, que lÔÇÖalent├şssiu una mica, i, ni que sigui moment├ániament, mir├ęssiu enrera, cap al vostre passat. Si no ho feu aix├ş, segurament arribareu abans (exactament no s├ę ben b├ę a quin lloc) , per├▓ correu el risc de no saber qui sou.

Aix├ş, doncs: la sent├Ęncia de Godall, el Barranc, la Torre, el Pont, la Creu, les ordenances, el bestiar, les jurisdiccions, i un llarg etc├Ętera, formen part del vostre/del nostre passat. Segons quins dÔÇÖaquests valors del vostre/del nostre present i, segons com ho f├ęssim o f├ęssiu, dependr├á el vostre/ nostre futur. Vatros en teniu molt a dir.



Albert Curto Homedes

Director de lÔÇÖArxiu Hist├▓ric Comarcal de les Terres de lÔÇÖEbre

Texte extret de la web:

http://www.galera.altanet.org/turisme/700_anys_dhistoria.php


La Galera - Terres de l'Ebre
Booking.com

Comparteix en

Facebook Twitter del.icio.us Google MySpace

Segueix-nos

Facebook