M贸ra d'Ebre

Data seleccionada
No disponible
M贸ra d'Ebre

M贸ra d鈥橢bre es troba situada a la riba dreta de l鈥橢bre, entre el pas de l鈥橝se i el de Barrufemes, al centre de l鈥檃nomenada cubeta de M贸ra. La vila 茅s la capital de la comarca de la Ribera d鈥橢bre i s鈥檈st茅n al llarg de 48 km2, on viuen m茅s de 6.000 persones. S鈥檃rriba a M贸ra d鈥橢bre a trav茅s de la N-420 , la C-12 i la T-324.
El poblament m茅s antic del municipi, documentat fins ara, es remunta 6.000 anys enrere i es situa en el temps del neol铆tic, concretament en la cultura dels sepulcres de fossa, documentada pel doctor Bosch Gimpera, en una inhumaci贸 localitzada durant les obres de construcci贸 del pont de les arcades. La pres猫ncia de la cultura ib猫rica s鈥檋a localitzat a la poblaci贸 en les restes trobades al voltant del calvari. La romanitzaci贸 encara conserva vestigis a la vila romana dels Emportells, situada a prop del riu, al cam铆 de les S茅nies, on limiten els termes municipals de M贸ra d鈥橢bre i Benissanet. Els 脿rabs deixaren una forta empremta en la vida local: explotacions agr脿ries (Sovarrec), ind煤stria bladera (molins de nau), artesania de la terrissa... sense oblidar el castell, que formava part de la l铆nia defensiva de l鈥橢bre. La reconquesta d鈥檃quest tingu茅 lloc el 1153 de la m脿 del compte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Durant l鈥檈dat mitjana, la vila va formar part de l鈥檃nomenada Baronia d鈥橢nten莽a, qui protagonitz脿 una significativa lluita contra els templers de Miravet i Asc贸, els quals dominaven la riba dreta del riu. Aquesta lluita caus脿 greus danys a la comarca, com tamb茅 ho varen fer les guerres posteriors: la dels Segadors, la de Successi贸, la del Franc猫s, les carlistes i la Guerra Civil espanyola. Altres esdeveniments crucials que afectaren l鈥檈sdevenidor de M贸ra i la seva comarca foren l鈥檈xpulsi贸 dels moriscos, l鈥檃ny 1610, i la segregaci贸 dels Masos de M贸ra, l鈥檃ny 1830.
Actualment, M贸ra d鈥橢bre 茅s una ciutat pr貌spera i en creixement constant. Centre de serveis, on trobem el pol铆gon industrial de la Verdeguera i el pol铆gon Camins Nous. L鈥檈conomia local es basa principalment en el comer莽 i els serveis, tamb茅 es recolza en la ind煤stria auxiliar i la pelletera i, en menor mesura, en l鈥檃gricultura. La vila t茅 una gran tradici贸 associativa amb nombroses entitats de caire cultural i esportiu, compta entre altres, amb el Club N脿utic, el Club de Tennis, un pavell贸 esportiu, el Camp Municipal d鈥橢sports, les piscines municipals, els parcs Infantils, el camp de tir, el Circuit de M贸ra, la Biblioteca Comarcal, el Teatre Municipal, l鈥橢scola Municipal de M煤sica i Dansa, el paratge de Sant Jeroni, lloc d鈥檃campada i de lleure, on es troben les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona i el monument a la sardana de Joan Seg煤, tot sota l鈥檕mbra dels xiprers centenaris, al peu de la Picossa. Altres llocs d鈥檌nter猫s s贸n: l鈥檈spai natural de l鈥橝ubadera, la pla莽a de toros excavada a la roca, el castell medieval que corona la vila, el passeig del Pont, el calvari, el poliesportiu municipal, la pla莽a de Dalt, situada al centre de M贸ra d鈥橢bre, amb l鈥檈st脿tua dedicada a l鈥檈scultor fill de la vila, Julio Antonio, obra realitzada pel tamb茅 escultor morenc, Santiago Costa; la casa Montagut, setcentista, i el convent de les M铆nimes, amb l鈥檈sgl茅sia del Sagrat Cor , entre altres edificis d鈥檌nter猫s.
La Festa Major es celebra l鈥櫭簂tim cap de setmana d鈥檃gost, per貌 al llarg de l鈥檃ny es realitzen nombroses activitats i cert脿mens propis d鈥檜na gran capital: la M贸ra Morisca , fira medieval que es celebra la segona quinzena de juliol; la Fira del Llibre i Ebrenc i la Fira d鈥橢spectacles Literaris, al mes de juny; la Mostra de Teatre Amateur, Cazafir, fira dedicada al m贸n de la ca莽a que es celebra a primers de setembre; la Fira de Nadal i la del Bon Preu, dedicades al comer莽, entre d鈥檃ltres. L鈥檈quipament m茅s destacat i que genera m茅s activitat al municipi i flux de gent 茅s l鈥橦ospital de M贸ra d鈥橢bre, d鈥櫭爉bit intercomarcal. Altres serveis importants s贸n el Consell Comarcal, els centres d鈥檈nsenyament, el parc de bombers, la resid猫ncia de la gent gran, l鈥檕ficina comarcal del DARP, els Serveis Territorials de Carreteres, l鈥橭ficina de Benestar i Fam铆lia, l鈥橭TG, etc.
Actualment, M贸ra d鈥橢bre, a causa de la seva excel鈥ent situaci贸 geogr脿fica, viu un impuls demogr脿fic, amb l鈥檈xpansi贸 del nucli urb脿 de la vila. Dos dels nous equipaments que s鈥檋an constru茂t s贸n l鈥橝rxiu Comarcal de la Ribera d鈥橢bre i la piscina coberta. Les mancances m茅s importants i que m茅s afecten el present i el futur de la capital de la Ribera d鈥橢bre s贸n la manca de s貌l industrial, l鈥檃bs猫ncia de serveis i actius tur铆stics, la degradaci贸 del nucli hist貌ric de la vila i les defici猫ncies dels serveis municipals, (enllumenat, clavegueres, asfalt i voreres...). Davant d鈥檃questes necessitats, l鈥檃ctual consistori est脿 fent un gran esfor莽 per pal鈥iar aquestes mancances i per impulsar econ貌micament la ciutat.

Text extret de la pagina web http://www.moradebre.cat


M贸ra d'Ebre
Booking.com

Comparteix en

Facebook Twitter del.icio.us Google MySpace

Segueix-nos

Facebook