Riba-roja d'Ebre

Data seleccionada
No disponible
Riba-roja d'Ebre

Quan volem parlar de la Història de Riba-roja ens cal remetre a l’època prehistòrica i referir-nos a diverses restes neolítiques localitzades dins del terme municipal. També altres restes arqueològiques ens parlen de la presència dels íbers a la zona de l’actual ermita de Santa Madrona, on l’any 2004 hi va ser localitzada una necròpolis preibèrica. També hi ha constància de l’existència d’un poblat ibèric al turó on hi ha l’ermita.
Del pas dels romans pel nostre poble hi queden enfront del poble, a l’altra banda del riu. Semblen correspondre a una vil•la romana recentment descoberta. Les dimensions d’aquesta vila fan pensar en un lloc d’habitatge notable, amb camps de conreu, amb premsa de vi i molí d’oli que servien per a l’autoabastiment dels seus habitants. A l’entrada del poble venint per la carretera que T-741 hi ha la partida anomenada La Romaneta de clares reminiscències romanes. Possiblement també per aquella zona, tal com demostren també algunes restes arqueològiques localitzades per Salvador Vila-seca, hi havia alguna altra vil•la romana.
Els sarraïns van arribar a la Península Ibèrica a l’any 711 i ràpidament es van expandir per tot el territori. L’antiga Hispania va ser ocupada per aquests pobles nordafricans que portaren una nova forma d’organització política, una nova cultura i una nova religió. La zona de la Ribera d’Ebre va ser ocupada pels sarraïns fins al segle XII, tot i que la seva permanència en aquestes terres es va perllongar fins la seva expulsió definitiva al segle XVI. De la seva presència a Riba-roja d’Ebre en donen prova l’existència del Castell i l’estructura mateixa dels carrers del nucli antic. Però també les terres de regadiu a la vora del riu amb les seves sínies que permetien regar els camps i que actualment tenen el nom de Les Sénies, una de les partides de terra més importants de la població.
El segle XVIII s’inicià amb un canvi important en la vida del poble, com en la de tot el Principat, com a conseqüència de l’arribada dels Borbons al tron espanyol. La nova dinastia suprimia les institucions catalanes, imposava el sistema administratiu castellà i prohibia l’ús de la llengua catalana en els actes oficials i en l’administració. També va suposar un canvi en l’administració municipal. Aquesta, a banda del batlle i dels regidors, havia d’integrar un síndic, funcionar reial que controlava totes les actuacions del batlle. Aquestes autoritats municipals, també les imposades, les trobem documentades en diversos documents de Riba-roja, com ara l’arrendament de la fleca de la vila de l’any 1788.
Es també en aquests moments quan, arrel de l’obertura de Catalunya al comerç amb Amèrica, que a tot el Principat es donà expansió econòmica important. Aquest fet va propiciar la construcció de l'església parroquial ja que l'anterior església havia quedat petita. La consagració es va dur a terme al 1793 tot i que a la façana hi consta, sota la Creu del Malta, la data de 1789. Sembla que hi va haver problemes per acabar les obres de l'església ja que, al 1783, les autoritats municipals van sol•licitar als hospitalers la finalització del retaule major i del campanar, ja que la resta estava acabat.
L'economia del poble estava basada al camp, però també en el treball a les mines de carbó de l'entorn. I el riu constituïa un element fonamental per al transport de les matèries primeres i dels fruits del camp. Els llaüts navegaven pel riu, donant vida a tots els pobles de la seva riba. Des de finals del segle XIX alguns ribarrojans treballaven a la fàbrica de Flix. Però l'economia va canviar radicalment amb un altre element que també cal apuntar: la construcció de la central hidroelèctrica. Aquesta obra va significar l'arribada de població a Riba-roja, una important expansió en l'economia i la urbanització de noves zones al poble. Van sorgir els barris de cases de Santo Domingo, de la ENHER i el barri de Santa Madrona. La central hidroelèctrica va venir seguida per la construcció de la Central Nuclear d'Ascó, que també va aportar nous habitants al poble.

Text extret de la pagina web http://www.riba-roja.cat


Riba-roja d'Ebre
Booking.com

Comparteix en

Facebook Twitter del.icio.us Google MySpace

Segueix-nos

Facebook