Terra Alta

Data seleccionada
No disponible
Terra Alta

La Terra Alta 茅s una de les comarques de Catalunya, amb capital a Gandesa.[1] Pertany a la prov铆ncia de Tarragona i forma part de l'脿mbit territorial de les Terres de l'Ebre. Limita al nord-est amb la Ribera d'Ebre, al sud-est amb el Baix Ebre i a l'oest amb la Matarranya.

La Terra Alta 茅s constitu茂da per un conjunt de terres enlairades situades al marge dret de l'Ebre. El nom de Terra Alta li ve per aquesta situaci贸 de territori enlairat respecte a les comarques ve茂nes de la Ribera d'Ebre i del Baix Ebre. La Terra Alta 茅s una comarca sense rius importants, de fet nom茅s toca el curs de l'Ebre en la punta de l'extrem nord, en l'aiguabarreig amb el Matarranya, en ple embassament de Riba-roja.
La comarca de la Terra Alta s'organitza entorn de Gandesa, cap comarcal. Els l铆mits comarcals actuals s贸n els mateixos que es varen definir el 1936 i posteriorment el 1987. S'est茅n per una superf铆cie de 743.36 km虏 i t茅 una poblaci贸 de 12.943 habitants (2009).
La base econ貌mica dels habitants de la Terra Alta 茅s l'activitat entorn del camp i la transformaci贸 dels productes agr铆coles. La manca d'aigua per a regar les planes enlairades fa que hi predomini el sec脿, dedicat majorit脿riament als conreus llenyosos.
Orografia[modifica]
Semblantment a la Ribera d'Ebre, la Terra Alta pertany a dues grans unitats de relleu: a la Depressi贸 Central i a la Serralada Prelitoral.
Les serres del sector meridional corresponen plenament a la Serralada Prelitoral. Aquestes serres constitueixen una alineaci贸 muntanyosa, de nord-est a sud-oest, que tanca i separa les terres que reben la influ猫ncia mar铆tima de les terres interiors. Al sector oriental de la comarca, el que limita amb la Ribera d'Ebre, hi ha les serres de la Torre, de Cavalls (660m) i de P脿ndols (705 m). Cap al sud, hi ha nombrosos tossals, moles i serres, que formen un relleu esquerp, trencat amb nombroses valls estretes i profundes i enlairat, i que enlla莽a amb els Ports de Beseit: serra dels Corrals, tossal d'en Grill贸 (1.076 m), serra de Pa眉ls, serra de l'Espina (l'Espina, 1.182 m) i serra del Coc.
El predomini de la roca calc脿ria compacta i l'exist猫ncia de nombrosos plegaments han donat lloc a relleus molt espectaculars. Les valls estretes amb parets nues de vegetaci贸 i gaireb茅 verticals, els avencs, i les coves fan que es tracti d'un relleu espectacular.
El l铆mit de la Serralada Prelitoral i la Depressi贸 de l'Ebre 茅s dif铆cil de veure a causa de l'erosi贸 diferencial segons la resist猫ncia dels materials. Al costat de les calc脿ries esmentades hi ha uns conglomerats molt consolidats que han resistit for莽a a l'erosi贸, i on els rius i torrents s'han engorjat, donant lloc a relleus semblants als de Montserrat.
M茅s cap al nord el relleu 茅s m茅s planer, incl貌s ja dins la Depressi贸 de l'Ebre. 脡s un aut猫ntic altipl脿, lleugerament erosionat pels rius, torrents i barrancs, que van normalment secs: riu de les Canaletes, riu Sec, barranc de la Vall Major, barranc de les Cap莽ades i barranc de Barball.
Els estrats s贸n gaireb茅 verticals, o lleugerament inclinats cap al nord o nord-oest. 脡s per aix貌 que l'altipl脿 va perdent altitud cap al nord.
L'erosi贸 hi ha excavat barrancs amples valls conques d'erosi贸, com la de Gandesa. All脿 on una capa dura ha resistit m茅s a l'erosi贸 hi ha un relleu tabular, amb tossals i serres allargassades i amb cims planers, com la serra de Fatarella.

El riu Matarranya quan transcorre per l'Arag贸, abans d'arribar a la Terra Alta
La comarca actual de la Terra Alta no 茅s travessada per cap riu important. S贸n cursos intemitents, que nom茅s porten aigua en per铆odes de pluges importants.
Malgrat la mancan莽a de cursos d'aigua a la comarca, la Terra Alta 茅s delimitada per cursos importants d'aigua: l'Ebre, el Matarranya i el riu Algars.
L'Ebre toca de frec la Terra Alta, en el seu extrem nord, just a la conflu猫ncia de l'Ebre amb el Matarranya. L'Ebre passa per una vall estreta, actualment inundada per les aig眉es de l'embassament de Riba-roja. Precisament al fons de la vall hi havia el poble de Fai贸, dins d'Arag贸, que en ser inundat per les aig眉es va ser constru茂t de cap i de nou, a 239 metres d'altitud.
El Matarranya i el seu afluent m茅s important, el riu d'Algars, tenen un cabal regular i un recorregut amb nombrosos meandres. S贸n rius que tenen part del seu llit encaixat en congostos o estrets, sobretot quan travessen territoris amb roca dura i compacta. El riu d'Algars ressegueix durant un llarg recorregut el l铆mit de la comarca amb terres d'Arag贸. S'uneix al Matarranya poc abans que aquest aboqui les seves aig眉es a l'Ebre.

Pobles de la comarca

Arnes
Batea
Bot
Caseres
Corbera dEbre
Fatarella, la
Gandesa
Horta de Sant Joan
Pinell de Brai, el
Pobla de Massaluca, la
Prat de Comte
Vilalba dels Arcs

Texte extret de la Web:

http://ca.wikipedia.org/ i http://www.scalibur21.com/


Terra Alta
Booking.com

Comparteix en

Facebook Twitter del.icio.us Google MySpace

Segueix-nos

Facebook